Vàrem arribar l’Abril de 2009 al càmping Cadí Vacances. Feia just un any que havíem estrenat la caravana i teníem la intenció de canviar de càmping cada any. El primer any el vam passar a Camprodon, el segon a Gósol, el tercer a Gósol, el quart a Gósol… encara hi som…

La parcel.la 25 ens va semblar que tot i no tenir un espai exterior massa gran estava molt ben situada dins el càmping, encara hi som també… no ens n’hem mogut mai…

Durant el primer any vàrem fer moooltes excursions, jo diria que totes! No passàvem gaire estona al càmping perquè ens passàvem els matins i mitja tarda a les muntanyes. Marxàvem d’hora i arribàvem després de dinar. Ens encantava caminar per aquelles muntanyes desconegudes que poc a poc vàrem anar fent-les nostres.

Del càmping de fa nou anys en recordem els partits del Barça gloriós al Bar, la primera festa Major quan ens demanàven per les “Karpes Gósol”,  la Laura que en pau descansi, el cap d’any que ens fa fer il.lusió passar-lo al càmping però que segurament que estàvem sols perquè no vàrem veure ningú!

El 2011 va néixer la nostra filla, la Martina i amb un mes i mig de vida ja era al càmping. Ella hi ha crescut! Tenim la sort que a l’estiu hi pugem unes quantes setmanes i ens encanta… des que tenia dos anys que passem algunes setmanes soles ( sense el Francesc) al càmping, i disfrutem moltíssim dels vespres fresquets i de la poca gent a la piscina al Juliol entre setmana. Per ella és com la seva segona casa, mai posa mala cara quan sap que pujarem al camping. “Perfecte” diu ella. Hi ha distracció tant a l’hivern amb la neu com a l’estiu per la bona temperatura.

Pel nostre carrer en nou anys hem viscut molt moviment de veïns.  Dels inicis que ja hi éren quan vam arribar en queden l’Emilio i la Nuri, el Xavi i l’Ester i la Mariló…Sempre, sempre ens ha sabut greu quan hem sabut que algun veí en marxava… encara que fós per anar uns carrers més enllà del camping…

Però així és la vida en un càmping, uns vénen, altres marxen. Els que arriben ho fan amb ganes i il.lusió de conéixer la zona, fan preguntes, els preocupa el temps a l’hivern o com trobar una Farmàcia o un metge d’urgències. Nosaltres els responem com si fóssim del poble…ens prenem aquest petit luxe. Els que marxen ho fan amb un somriure per tot allò que hem viscut junts. Del nostre carrer recordem a la Gemma i al Jordi, al Leo i la Vane, al Terri i la Cipri, al Jordi i la Txell… i segur que uns quants més.

Al càmping hi trobem tranquil.litat, apropament a la natura, estones compartides amb amics com l’Albert i l’Olga , xerrades d’estiu amb els veïns, caps de setmana d’aquells de carregar piles, nevades fortes, ventades fortes, vacances, descans i un entorn immillorable…

Quan la gent sap que fa 9 anys que som aquí i ens demana… canviaríeu de càmping? …No ho sabem, el que sabem és que allà on anemens hem de trobar com a casa igual que aquí… i de moment això no ho hem trobat enlloc. Ens serà difícil marxar d’ aquesta terra, per tot el que hi hem viscut i per l’estima que li tenim.

 

Francesc Ramírez, Sara Oliveras i Martina Ramírez , parcel.la 25

Cadí Vacances 2018